La felicitat és possible

En un dia com aquest on els tòpics ens porten als bons sentiments i pregonar al vent els millors desitjos, al món del futbol, qui millor que en Pep Guardiola per representar tot això. La comparació nadalenca és facilona però no del tot inexacta en una persona que, com el Pare Nöel o el propi Caga Tió, ha fet tants regals i ha generat tanta il·lusió a moltíssima gent. Al futbol, l’empremta de Guardiola romandrà no solament per ser un Pare Nöel, fervent idealista del futbol d’atac, sinó de demostrar, per sempre, que aquest és possible. De tancar –de moment almenys, la batalla entre el bé i el mal sembla eterna –el vell debat que condemnava el futbol entre jugar bé i guanyar.

Guardiola és una llegenda del Barça des que els blaugranes el van conéixer. Aquell xaval espigat va convertir-se en el 4 del Dream Team de Cruyff. L’holandès no va patir quan el cervell de l’equip, Luis Milla, enfilava la meseta cap al Real Madrid. En tinc un de millor, va dir. Com s’ha dit tantes vegades, Guardiola no tenia ni un físic ni una tècnica privilegiades. Era el seu cap allò privilegiat. Però no solament per la intel·ligència que li dotava del criteri per dirigir l’equip, sinó també per la passió pel joc (en anglès, the beautiful game), que com apunta David Trueba en un impressionant retrat seu, té arrels profundes.

Sigue leyendo

Anuncios