La felicitat és possible

En un dia com aquest on els tòpics ens porten als bons sentiments i pregonar al vent els millors desitjos, al món del futbol, qui millor que en Pep Guardiola per representar tot això. La comparació nadalenca és facilona però no del tot inexacta en una persona que, com el Pare Nöel o el propi Caga Tió, ha fet tants regals i ha generat tanta il·lusió a moltíssima gent. Al futbol, l’empremta de Guardiola romandrà no solament per ser un Pare Nöel, fervent idealista del futbol d’atac, sinó de demostrar, per sempre, que aquest és possible. De tancar –de moment almenys, la batalla entre el bé i el mal sembla eterna –el vell debat que condemnava el futbol entre jugar bé i guanyar.

Guardiola és una llegenda del Barça des que els blaugranes el van conéixer. Aquell xaval espigat va convertir-se en el 4 del Dream Team de Cruyff. L’holandès no va patir quan el cervell de l’equip, Luis Milla, enfilava la meseta cap al Real Madrid. En tinc un de millor, va dir. Com s’ha dit tantes vegades, Guardiola no tenia ni un físic ni una tècnica privilegiades. Era el seu cap allò privilegiat. Però no solament per la intel·ligència que li dotava del criteri per dirigir l’equip, sinó també per la passió pel joc (en anglès, the beautiful game), que com apunta David Trueba en un impressionant retrat seu, té arrels profundes.

El noi de Santpedor és tan gran, potser entre d’altres coses, perquè la seua meta no és guanyar tantes copes d’Europa o ser el primer tècnic en aconseguir tants títols en diversos equips. Potser les seues ambicions es culminaren en passar de celebrar els gols a la banda com a recollidor de pilotes a fer-ho com a protagonista. Tota la resta, les lligues, la Copa de Wembley, l’estrelat, jugar el Mundial, dur boges a les catalanes dels ’90, ho sobrepassà amb escreix. Com ell podria dir, per a ell és solament la conseqüència de fer bé les coses.

Quan arribà a la banqueta del Barça, després d’ascendir amb el filial a Segona B, tenia un equip espectacular a la seua disposició que havia entrat però en una dinàmica perillosa. Recorde el programeta especial de TV3 que li feren a mena de benvinguda. Guardiola era un símbol del gloriós passat, la història bonica del xic de casa, bon xic, talentós i a més compromés, potser el primer català gran idol de masses (sí, en el sentit Beckamià del terme). Venien a dir: Pep, no importa el que faces, si fracases com a entrenador, t’estimem igual. Perquè temien que perdera el primer partit (com així, efectivament, va passar a Numància, amb Messi estavellant balons al pal), empatara el següent a casa (sí, contra el Racing, tot i això el pare dels bojos, Cruyff, va escriure que estava encantat, que feia anys que no veia el Barça jugar com aquella nit) i l’equip entrara en una dinàmica negativa que conduira a la destitució del bo d’en Pep, a qui tots admirem però, sigam realistes, futbol es futbol, açò és la vida real i no funciona així. Temien això perquè sabien que era realment bo, i que si havia arribat on havia arribat com a jugador, com a entrenador ho havia de multiplicar.

Però l’aposta de Laporta era en veritat una aposta segura. La seues intencions futbolístiques, que ja s’intuien i es podien llegir als articles que publicà per al Mundial 2006, es reafirmaven en cada partit. Enamorat del joc,  de treure la bola jugada des de baix, enamorat de Messi i una inevitable argentinofilia, però amb un immens respecte i admiració per allò que representa Itàlia al futbol, pels valors que transmeten gent com Puyol, o fins i tot el seu amic Raúl. Certament, el seu èxit aclaparador l’ha apartat dels sospirs dels romàntics, li ha llevat l’aura mítica dels derrotats, i possiblement dificulta valorar en la seua justa mesura allò que ha aconseguit. No és que haja demostrat que jugar bé i guanyar és compatible (fascinat, també, pel Milan d’Arrigo Sacchi que ja ha trascendit). Al cap i a la fi, és el vell debat del futbol. El seu valor és que, en un futbol modern on el resultadisme pareixia tan assumit, de sobte, en tan sols un any (perquè al 2009 ja pareixia clar) haja canviat tot i la proposta radical de Guardiola, on la victòria és només la conseqüència habitual de ser qui millor ha jugat, pareix assumida per tothom.

Potser d’ací uns anys s’escriuran articles èpics de l’herència que deixa al futbol Pep, ja retirat a gaudir d’altres coses més elevades com la música o la poesia. El revolucionari del futbol, el venjador del Brasil del ’82, per exemple. Potser d’ací uns anys arribe un dia que algú li guanye al Barça de Pep –i no solament una Copa del Rei, que li guanye de veritat –, potser siga inevitable enrecordar-se d’Eto’o, Touré o Ibra, de l’amor per Keita i la indiferència per Bojan (el Raúl català, precisament idol de masses com el propi Guardiola, es mereix un article per ell sol). Jo, no sé si pel mateix temor que els de TV3, escric ja l’article. Perquè potser aleshores, en perdre, Guardiola aplaudiria, i potser continuaria aprenent per poder arribar a guanyar una vegada més a una de les seues passions, el beautiful game.

PD: Els blaugranes paladegen el Nadal amb el segon mundial de clubs a les vitrines, que comencen a estar a l’altura del concepte que té Pep del seu club. Per l’any nou, un desig. Que aquestes històries boniques arriben també un poc més al sud.

Anuncios

Un pensamiento en “La felicitat és possible

  1. Guardiola es futbol total..un Holandes catalanizado que admira que jugar a futbol es un juego de un equipo total..los resultados sin obsesionarse con ellos al final tienen que llegar o al menos intentar que lleguen en todos los partidos.Guardiola es futbol y el futbol es Guardiola eso si quedan pocos años de Guardiola en el Barça porque los ciclos son asi.Cuando se jubilen Puyo y luego Xavi el pensara que la base esta puesta..que Bielsa continue con la labor.
    Por cierto me gusta los comentarios de esta pagina.
    Vicente IbáñezM.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s